onda de negativitat

En continuar les nostres recerques sobre la sensibilitat química de les terminacions pulmonars del pneumogàstric, era natural que, com a prova complementària, intentéssim saber si, com a resultat de l'excitació d'aquestes terminacions per barreges gasoses més o menys allunyades en llur composició de la normal de l'aire alveolar, tenia lloc, en el tronc del nervi pneumogàstric, la transmissió d'estímuls més intensos, centrípets, que solament poguessin ésser atribuïts a variacions en l'activitat dels receptors pulmonars, essent constants totes les altres condicions experimentals; transmissió d'estímuls demostrable per modificacions ostensibles en les ondes de negativitat que travessen el tronc del pneumogàstric sincrònicament amb els moviments respiratoris.

Més tard, en 1908, un cop introduït en la tècnica electrofisiològica el galvanòmetre de corda, Einthoven l'aplicà a l'estudi més acurat dels fenòmens observats pels autors anteriors, arribant a la demostració que, tant durant la inspiració com durant l'expiració, el tronc dels pneumogàstrics és travessat per ondes de negativitat ascendents, i donant, demés, l'esquema exacte de la part deguda als receptors pulmonars i de la deguda als cardiovasculars en I'electrovagograma normal.